divendres, 20 de setembre de 2013

pas a pas i bona lletra



pas a pas i bona lletra

Les últimes declaracions d’Almunia sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, són la mostra inequívoca de com la Generalitat de Catalunya controla els tempos del procés i incita, sibil·linament, les reaccions d’Espanya en contra dels seus propis interessos. A principi de setembre, el President Mas va enviar un memoràndum a les cancelleries europees exposant la voluntat sobiranista del poble català. Això va provocar la reacció immediata dels representants d’alguns Estats (Letònia i Lituània) amb importants vincles diplomàtics amb Catalunya, en el sentit d’admetre la possibilitat del nostre reconeixement. Aquest, ha estat el detonant per a que el govern espanyol entrés decididament a fer campanya en un procés democràtic que, al mateix temps, ens nega. Des d’aleshores l’activitat diplomàtica ha estat vertiginosa i, encara que en segona derivada, el memoràndum de Mas ha obligat a reaccionar a les institucions europees a través d’Almunia. O millor dit, a Espanya, aprofitant la posició d’Almunia en les institucions europees.
Al govern espanyol no li interessava en cap cas iniciar aquest debat ara. Era una munició que esperava poder fer servir en el un moment més oportú; per exemple, just abans d’una consulta popular sobre la independència. Mas ha forçat un debat que d’aquí a uns mesos considerarem superat. De la mateixa manera que avui dia el debat sobre les infraestructures o el dèficit fiscal ja estan superats. L’opinió pública també necessita el seu temps; i per tant, el debat sobre la permanència de Catalunya a la Unió Europea, o bé perdrà força a mida que avanci el procés, o bé s’encarrilarà cap a fórmules euroescèptiques, encara minoritàries.
Quasi paral·lelament, poc abans de l’onze de setembre, Mas va fer públics uns comentaris que varen provocar el desconcert general i el pànic entre els sectors sobiranistes, anunciant la data límit de les plebiscitàries pel 2016. Amb aquell aparent gerro d’aigua freda, el President ha obtingut el control del procés davant d’una societat civil cada vegada més impacient i accelerada; però sobre tot, ha mostrat que té una alternativa real a les previsibles negatives de Rajoy. I qui té alternatives, té la força de negociació. No ho dubtem pas.
Tot plegat, ens ha de portar a pensar que el govern va de cara a barraca. Probablement les coses es podrien fer molt més de pressa, però difícilment es podrien fer millor. Si més no, fins ara. Però, tot i així, no ens podem confiar excessivament; al cap i a la fi, la Generalitat no controla totes les variables del procés.
En qualsevol cas, ara ens acostem a una data decisiva: les eleccions europees de maig de 2014. Hem de tenir molt clar que no seran unes simples eleccions per determinar la composició del Parlament Europeu. Seran una excel·lent oportunitat per garantir el nostre futur a Europa. No podem deixar passar aquesta oportunitat, ja no per demostrar el nostre compromís amb Europa, si no per legitimar la nostra permanència a la Unió, si és que aquesta és la voluntat de la nostra societat. El procés sobiranista necessita desbordar les urnes com mai s’hagi fet en unes eleccions democràtiques; i tot això amb independència del sentit del vot. Una participació massiva és el millor antídot al possible escepticisme d’alguns europeus sobre la nostra permanència a la Unió. Tanmateix, anem pas a pas. Visquem cada moment amb consciència i com una fita històrica.

Cap comentari: