dijous, 12 de juny de 2014

Carta Oberta als socis del Cercle Català de Negocis


Benvolguts associats,

El fet que una entitat tan modesta com el Cercle Català de Negocis (CCN) es doni de baixa de PIMEC no hauria de passar desapercebut per a la resta d’agents polítics, econòmics i socials; encara que, d’entrada, a alguns els pugui produir poc més que un alè de tranquil·litat. No en va, creuran haver-se tret un pes de sobre. I en realitat, el pes de sobre ens l’hem tret nosaltres. La baixa del CCN com a membre de PIMEC no és el fruit d’una rebequeria adolescent i improvisada, sinó el primer pas d’un necessari gir que, com a representants de nombroses pimes i microempreses catalanes, estàvem obligats a donar.

Ja no ens sentim representats per PIMEC, si és que alguna vegada ho havíem estat, com tampoc ens sentim representats per Foment ni per unes Cambres de Comerç que dòcilment han acceptat perdre la seva autonomia, a costa d’allunyar-se dels problemes reals de l’economia. La nostra presència a PIMEC, com la presència de la resta dels seus socis, tot just serveix per mantenir antiquades estructures de poder, jerarquitzades, burocràtiques i inflexibles; unes estructures inoperants davant les escomeses uniformitzadores del govern central, si és que alguna vegada els membres de la seva junta han tingut la més mínima sensibilitat al respecte.

La llei de caixes, la llei de cambres, la llei de morositat, la llei de garantia d’unitat del mercat, la pressió fiscal, etc. han posat en evidència una patronal catalana abatuda, quan no, autocomplaent i còmplice. Fa només uns anys encara brandava la seva força denunciant la manca d’inversions del govern central a Catalunya. I ara la seva actual junta defuig còmodament tota polèmica renunciant al rol de liderat social que un dia havia caracteritzat l’entitat. Mal favor ens estaríem fent si hi continuéssim formant-ne part, encara que fos amb la falsa il·lusió que algun dia PIMEC havia de prendre part dels canvis que exigeix la nostra societat.

Josep González ha portat a PIMEC a perdre el lideratge social que els socis reclamàvem. Però sobretot ha allunyat l’entitat empresarial de la centralitat del país, posant-la al servei d’uns interessos incompatibles amb l’esperit i les necessitats de les petites i mitjanes empreses catalanes.

Però tant se val, ara això ja forma part del passat. Ara més que mai, ens cal tenir visió de futur i actuar conseqüentment. El Cercle Català de Negocis té per davant una tasca ingent davant la deriva de les patronals catalanes: prendre el relleu en el liderat de l’empresariat català, engrescar-lo i mobilitzar-lo essent conscients dels errors del passat. El primer pas ens ha portat ha integrar-nos a la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa. Des del passat mes de gener el Cercle Català de Negocis participa activament en l’elaboració de la Convenció que ha de desenvolupar un codi de bones pràctiques en el sector de la construcció per eradicar la corrupció i l’especulació, i assentar els fonaments de la dació en pagament. El segon pas, ja en camí, passa per activar la més ferma bel·ligerància contra l’entramat de lleis i pràctiques uniformitzadores del govern central que posen les nostres empreses en una deliberada situació de desigualtat competitiva.

Adoptem doncs, un compromís ja no amb els nostres socis si no amb l’economia catalana en general: mantenir la constant vigilància crítica davant les actuacions abusives de les autoritats econòmiques a les quals està sotmesa la nostra economia. Les properes accions del CCN se centren en la llei de garantia d’unitat del mercat i, si és necessari, actuarem davant els organismes competents per impedir-ne l’aplicació en la seva actual redacció. De fet, en les properes setmanes el CCN presentarà formalment una denúncia sobre la llei de garantia d’unitat del mercat davant els organismes de la UE. Tanmateix, les nostres preocupacions van més enllà dels embats del govern central contra una Catalunya «desobedient». Allò que més ens ha de preocupar és trobar una sortida a la crisi econòmica.

Novament la petita i mitjana empresa és a punt de patir un dur cop. Per a moltes serà demolidor, perquè des de fa temps vénen patint unes polítiques de reajustament econòmic que es demostren ineficaces per abordar l’actual crisi econòmica i els reptes de futur que aquesta planteja. Correm el risc que abans d’acabar l’any ens tornin a augmentar l’IVA i les taxes municipals. Molt probablement tornarem a patir nous augments en les retencions dels autònoms, i tot plegat amb la còmoda complicitat de les patronals catalanes.

També veurem com la injecció de 400.000 milions d’euros que el Banc Central Europeu ha promès només servirà per maquillar transitòriament els balanços de les entitats financeres espanyoles. De fet, aquesta injecció de liquiditat arriba just abans de l’auditoria de la banca que tindrà lloc la propera tardor. I una vegada superada aquesta nova auditoria, la part dels 400.000 milions d’euros que pertoqui a Espanya se la repartiran poc més d’una trentena d’empreses (totes de l’IBEX 35) titulars de més del 95% del deute de totes els empreses espanyoles. Són corporacions que operen en mercats regulats i oligopolístics al servei de l’oligarquia de l’Estat. Viuen de les contractacions i les subvencions públiques i encara quan els seus negocis no són prou rendibles com a resultat de previsions d’explotació poc realistes, són rescatades per l’Estat, o el que és el mateix: amb els impostos de tots els contribuents.

En canvi, les petites i mitjanes empreses, l’economia real, estan condemnades a patir moltes altres restriccions. El sistema bancari que ara toca rescatar és darrera la voluntat del govern central de legislar activitats com el crowdfunding que han permès el finançament de nombrosos projectes que tenen l’accés vetat al crèdit bancari. Més de 2/3 del micromecenatge que es genera a tota Espanya corresponen a Catalunya, on s’han arribat a finançar amb èxit alguns dels projectes més ambiciosos de tota Europa. I malgrat tot, ens pretenen posar límits al finançament, a la innovació, la creativitat i el talent. Per una banda, les grans corporacions financeres que ara rescatem no poden consentir que ens autofinancem sense recórrer als seus serveis. Per l’altra, el govern central no pot consentir que aparegui una activitat financera que no li generi ingressos. Però sobretot, no poden permetre que entre tots evidenciem que podem prescindir tant dels uns com dels altres. Sigui com sigui, les autoritats econòmiques i monetàries no escatimen esforços en fer respirar un cadàver, en comptes d’insuflar aire fresc a aquells sectors que encara funcionen i que han de constituir els fonaments de la nova economia del segle XXI.

Som en el vell mig d’una creuada. No és contra PIMEC, ni les cambres, ni Foment. És contra els membres d’una oligarquia que es resisteix a adaptar-se a la nova realitat. No volem acatar les lleis que ens imposen. Per això ens cal ser conscients dels profunds canvis que viu la nostra societat. Ens cal recuperar el liderat i l’esperit crític que les patronals catalanes han perdut. I, sobretot, ens cal posar les institucions econòmiques i socials al servei del país en un procés on cal sumar esforços. Però per fer-ho necessitem ser forts. Necessitem el vostre compromís. Sense ell, la nostra tasca no tindria sentit.

Albert Pont
President del Cercle Català de Negocis

Cap comentari: