Albert
Pont: 'El trencament amb l'estat espanyol ja s'ha fet'
Entrevista publicada al
Vilaweb el 09/01/2013.
Autors: Josep Casulleras
Nualart
'El procés de secessió ja és
un fet consumat', diu el nou president del Cercle Català de Negocis,
Albert Pont. En aquesta entrevista de VilaWeb explica què vol dir això. 'Ja som
a l'endemà d'alguna cosa', afegeix. Segons ell, les anomenades elits
econòmiques no tindran cap més remei que acabar donant suport a la
independència. I en privat --revela--, alguns d'aquests empresaris i executius
diuen que personalment tirarien pel dret en favor del procés sobiranista.
—Dieu que la secessió de Catalunya és un fet consumat. Per què?
—Vull dir que la decisió ja
s'ha pres i, a més, formalment el Parlament de Catalunya va aprovar una
declaració de sobirania, que ja és un acte constitutiu d'una entitat amb
personalitat jurídica pròpia i diferenciada de la nació espanyola. Poca broma
amb això: per aquesta fase del procés, hi van passar tots els països de
l'Europa de l'est que es van anar independitzant. Amb aquest acte s'obre un
període de transició nacional a la independència. Ja som a l'endemà d'alguna
cosa. Moltes vegades des del sobiranisme espanyol se'ns deia que l'endemà de
prendre la decisió, l'endemà de la secessió, correríem una colla de riscos.
Doncs ja hi som, i veiem que no ha passat res de tot això.
—Què ha canviat en aquest any que ha passat?
—El món ha vist i ha pogut
situar Catalunya. Tant el consumidor com els inversors i els potencials clients
de les nostres empreses situen Catalunya. La marca Barcelona ja la coneixien,
però els mancava la marca Catalunya. I el fet que el mitjans de comunicació
internacional s'hagin fet ressò del procés per a nosaltres ha estat molt
favorable. I quan analitzem dades macroeconòmiques veiem que la cosa pinta bé.
—Per exemple?
—L'any 2009, abans del
procés, les exportacions de Catalunya havien disminuït d'un 17% i des del 2011
al 2013 augmenten a un ritme entre el 13% i el 17% cada any. Malgrat el procés,
o gràcies al procés fins i tot. Quan analitzes el negociat de la borsa de
Barcelona, ha augmentat d'un 25% en un any. El turisme repunta…
—Quan dieu 'gràcies al procés' voleu dir que ha fet que ens anem desmarcant de la 'marca Espanya'?
—Sí, ara mateix hi ha una
part de l'empresariat català que encara defensa la unitat del mercat espanyol,
que encara viu dels sectors regulats de l'economia i aquests s'organitzen en
uns altres institucions. I és legítim que defensin el seu mercat tradicional.
Però nosaltres formem part d'una nova generació d'empresaris que veu que el
mercat espanyol tradicionalment ha estat molt estret, amb una renda familiar disponible
molt baixa. A més, a Espanya hi ha el problema de les infrastructures, que no
segueixen els fluxos comercials. Veiem que la sortida de la crisi està en
l'economia internacional, les exportacions, el mercat europeu i internacional.
És aquí on hem d'anar. Tenim Ginebra, Torí, Lió, Milà… a la mateixa distància,
o equivalent, que Talavera de la Reina.
—Quina és aquesta part de l'empresariat que dieu que vol continuar a Espanya?
— No m'agrada posar noms,
molts ja els coneixem.
—Són representatius?
—No tant en quantitat, perquè
són poques empreses, però sí que són relativament grans. I són grans perquè han
estat lligats als sectors regulats de l'economia, a l'obra pública, a les
inversions de l'estat…
—Les que viuen a cop de BOE…
—Sí, les empreses del BOE. Es
veu que hi ha una diferència quant al model d'empresa. De vegades me'ls trobo a
l'aeroport del Prat. La diferència és que jo agafo un vol de baix cost per anar
a París o a Londres i ells agafen el pont aeri per anar a Madrid. M'explico?
—N'hi ha que diuen que l'empresariat català són aquesta gent. I que als empresaris els espanta la independència.
—L'empresariat català no és
res més que el reflex de la societat catalana. I entre l'empresariat hi ha gent
de tota mena, i gent disposada a assumir certs riscos. Però avui els riscos de
continuar formant part d'Espanya són més alts que no pas els de seguir un
procés de secessió democràtic i pacífic. L'empresariat català cada vegada és
més conscient de la marginació que ha sofert per part de l'estat espanyol, no
solament en inversions en infrastructures, sinó també pel fet que Catalunya ha
estat marginada dels centres de decisió política. És cert que aquesta
consciència encara no l'ha interioritzat tot el segment empresarial. Perquè hi
ha un petitíssim segment que sí que ha format part de les estructures de poder
de l'estat.
—Aquest petitíssim segment malda perquè Madrid ofereixi un caramel, però només hi troba cops de porta. Sembla que aquestes empreses han perdut la influència que poguessin tenir. Quin poder real tenen ara?
—Si som aquí, si Catalunya ha
engegat un procés de secessió, que no és fàcil, és perquè aquests poders
fàctics de la societat catalana en connexió amb Madrid i amb l'estructura de
l'estat han fracassat. Van fracassar amb l'estatut, amb el pacte fiscal, amb
les infrastructures. El procés de secessió va començar en la manifestació del
2007 denunciant la manca d'inversions en infrastructures. Si som aquí és perquè
aquestes elits van fracassar. I avui ja m'està bé que continuïn treballant per
un pacte fiscal i un nou encaix. Fantàstic. Som conscients que això és
impossible.
—Quan parlem d'aquestes elits ens referim a Foment, al Cercle d'Economia…
—Els heu esmentats vós.
—Sí, parlem d'aquests. Trobeu que comencen a cedir i a acceptar que no hi ha cap més remei que la independència?
—Sense dir noms, molts, en
petit comitè, ens diuen que, a títol individual, pensen que cal tirar endavant
el procés d'independència sense cap mirament. Però moltes de les grans
multinacionals no tenen un propietari, sinó que cotitzen a borsa i hi ha molts
interessos que se'ns escapen i que són perfectament legítims. Aquests
empresaris i executius no s'arriscaran, no faran el pas… Seran els últims. Quan
la societat catalana es mostri ferma, i ja ho fa, i la classe política demostri
convenciment, no els quedarà cap més remei que contribuir en el procés de
construcció nacional.
—Quan l'estat presenta un pressupost com el que ha presentat, què pretén?
Ens empeny cap a la unilateralitat o es prepara per a presentar una oferta?
—Totes dues coses. L'estat espanyol, quan redueix el pressupost d'un 25% en infrastructures, ens escanya, ens colla una mica més i ens origina una necessitat artificial. L'estratègia és que el dia que Catalunya es trobi abocada a negociar amb l'estat espanyol l'estat afluixarà la reducció del 25%. Però si fos així, ens trobaríem en realitat en la situació prèvia, i no haurem pas resolt res. Ara, arriba un moment que aquest cartutx de l'estat ja no té pólvora, perquè una cosa és amenaçar amb una reducció del 25% sobre 4.000 milions pressupostats que fer-ho sobre 900 milions. Al final, dius: 'Ja no vull que em feu inversions en infrastructures; ja me les faré jo i me les pagaré jo.'
—Totes dues coses. L'estat espanyol, quan redueix el pressupost d'un 25% en infrastructures, ens escanya, ens colla una mica més i ens origina una necessitat artificial. L'estratègia és que el dia que Catalunya es trobi abocada a negociar amb l'estat espanyol l'estat afluixarà la reducció del 25%. Però si fos així, ens trobaríem en realitat en la situació prèvia, i no haurem pas resolt res. Ara, arriba un moment que aquest cartutx de l'estat ja no té pólvora, perquè una cosa és amenaçar amb una reducció del 25% sobre 4.000 milions pressupostats que fer-ho sobre 900 milions. Al final, dius: 'Ja no vull que em feu inversions en infrastructures; ja me les faré jo i me les pagaré jo.'
—I com es paga això? Es prepara prou bé la hisenda catalana?
—La Generalitat s'hi ha posat de valent. No en tenim dubte. Crear una agència tributària catalana és una de les estructures d'estat fonamentals. Perquè l'endemà d'haver declarat la independència, ja no pots demanar diners a l'estat espanyol. Per tant, l'agència tributària haurà d'estar al cent per cent i tenir-la activada. La Generalitat sap que té tot el nostre suport perquè una bona part de l'empresariat català ja desitja tenir l'agència tributària catalana per a poder pagar els impostos a Catalunya. Però tampoc no els podem fer més pressió que la que ells estan disposats a fer, perquè crear una agència tributària requereix temps i inversió. És qüestió de mesos, probablement.
—La Generalitat s'hi ha posat de valent. No en tenim dubte. Crear una agència tributària catalana és una de les estructures d'estat fonamentals. Perquè l'endemà d'haver declarat la independència, ja no pots demanar diners a l'estat espanyol. Per tant, l'agència tributària haurà d'estar al cent per cent i tenir-la activada. La Generalitat sap que té tot el nostre suport perquè una bona part de l'empresariat català ja desitja tenir l'agència tributària catalana per a poder pagar els impostos a Catalunya. Però tampoc no els podem fer més pressió que la que ells estan disposats a fer, perquè crear una agència tributària requereix temps i inversió. És qüestió de mesos, probablement.
—La compilació de dades fiscals és la tasca més difícil.
—És fonamental. Però
probablement no es necessitaran totes. S'encreuen dades de fonts diferents. No
ens preocupa, sabem que s'hi treballa i que és qüestió de temps.
—També caldrà pagar la transició d'alguna manera, amb algun crèdit pont. Qui el concedirà?
—Probablement durant el període
de transició, durant uns quants mesos, Catalunya necessitarà un crèdit pont.
Qui l'ha d'aportar? Els mercats internacionals estan com estan, sabem que
algunes institucions financeres catalanes i la Generalitat mateix hi treballen.
—Quines?
—No en podem donar gaires dades. Però això no ens ha de preocupar excessivament. Hi ha prou mecanismes perquè Catalunya se'n surti. No és que hi hagi d'haver un trencament, sinó una evolució. El trencament s'ha fet. En el període de transició ja hi som, i de moment no hem necessitat crèdits pont. L'estat espanyol no reconeixerà fàcilment la independència de Catalunya. Si fos així, que és una hipòtesi molt probable, l'estat espanyol haurà de continuar exercint la sobirania econòmica sobre Catalunya, o pagant les pensions dels contribuents.
—No en podem donar gaires dades. Però això no ens ha de preocupar excessivament. Hi ha prou mecanismes perquè Catalunya se'n surti. No és que hi hagi d'haver un trencament, sinó una evolució. El trencament s'ha fet. En el període de transició ja hi som, i de moment no hem necessitat crèdits pont. L'estat espanyol no reconeixerà fàcilment la independència de Catalunya. Si fos així, que és una hipòtesi molt probable, l'estat espanyol haurà de continuar exercint la sobirania econòmica sobre Catalunya, o pagant les pensions dels contribuents.
—I si l'estat espanyol deixa de pagar les pensions?
—Si ho fa, Espanya haurà
reconegut la independència de Catalunya. Per tant, no tot és tan fàcil per a
Catalunya, però tampoc no serà tan fàcil per a l'estat. En aquest sentit no hi
haurà problema.
—Què diu un expert en relacions internacionals sobre si un estat català
serà dins la UE?
—La independència des d'un
punt de vista jurídic no és res més que la substitució d'un estat per un altre
en les relacions internacionals d'un determinat territori. Ara anem aquí. El
trencament ja s'ha fet. Ara toca construir estructures d'estat i substituir
l'estat espanyol en les relacions internacionals de Catalunya.
—Com es fa això?
—No es fa d'avui per demà. Hi
ha d'haver tot un procés. Hi ha una part de les relacions internacionals de
Catalunya en què substituirem l'estat espanyol d'avui per demà, per exemple en
tractats bilaterals i tractats multilaterals oberts, que són els que permeten
la participació de tercers estats; hi ha àmbits en què necessitarem períodes de
setmanes o mesos per a substituir l'estat espanyol, com és l'adhesió de
Catalunya en determinats organismes internacionals, com ara el Banc Mundial, el
Fons Monetari Internacional o algunes organitzacions de les Nacions Unides que
permeten l'adhesió gairebé directa. I hi ha un tercer estadi, qüestió d'un any,
en què Catalunya podrà substituir l'estat espanyol en les relacions
internacionals però a més llarg termini, perquè s'haurà de negociar; per
exemple, l'adhesió a la UE. Serà un procés de construcció, i crec que serà
il·lusionant. Perquè setmana rere setmana veurem que ens aniran reconeixent més
estats, entrarem en una organització internacional nova, s'aniran fent coses.
—No serem Somalilàndia.
—La persona que fa una
comparació d'aquestes característiques té molt mal gust i no ha entès ben bé el
context polític i econòmic de l'Àfrica. En aquesta qüestió, m'hi poso de mal
humor. Tenim un teixit econòmic que és formidable, som el quart motor d'Europa
i que ens vulguin fer aquesta comparació… I sense que ens expliquin el perquè,
sense fonament real. Tema aparcat, doncs.
—Em parlàveu de Catalunya dins la UE.
—Sí, durant el període de
transició, com que Espanya no reconeixerà la independència de Catalunya, serà
Espanya que haurà de continuar assumint les responsabilitats internacionals de
Catalunya, per exemple en l'àmbit europeu. Arribarà un punt en què haurem de
seure i negociar qüestions com el repartiment del deute de l'estat espanyol.
Mentre Espanya no reconegui Catalunya, mentre no accepti la candidatura de
Catalunya com a membre de ple dret de la UE, no tindrem l'obligació d'assumir
la part del deute de l'estat. La pregunta és: Espanya podrà assumir tota sola
aquest deute? La resposta: no. Ni amb Catalunya ni sense, perquè l'endeutament
és enorme. Catalunya té una força negociadora que és anar a la UE i dir que
podríem assumir una part del deute espanyol, fins i tot una part lleugerament
superior a la que ens correspondria. I aquí ens haurien de facilitar les coses.
—Voleu dir que Espanya es trobarà abocada a reconèixer Catalunya?
—És clar.
—És clar.
—El Cercle Català de Negocis ha aconseguit incomodar Foment del Treball.
—I més.
—I més.
—Qui més?
—Inicialment ens adreçàvem no
tan solament a sectors empresarials, sinó a la classe política. Ara hi col·laborem
informalment. Però fins fa quatre dies érem el corcó, perquè dèiem veritats i
fèiem pedagogia, cosa que molesta molt.
—I com s'ha passat de l'una cosa a l'altra?
—És normal. Perquè els
partits i les institucions catalanes necessiten gent que es cregui el procés,
institucions de la societat civil que tinguin arguments per a legitimar el
procés i que tinguin serveis d'estudis jurídics, econòmics, que permetin de
veure l'endemà de la independència i que permetin d'establir estratègies de
negociació, per exemple amb l'estat espanyol. Ara ens necessiten en aquest
sentit.
—Quins contactes teniu amb patronals catalanes com Pimec, Femcat…
—En algunes entitats hi som
representats. Però no som cap patronal, no ens volem sobreposar a les tasques
que fan les patronals orientades a les pimes. Ells tenen les seves funcions i
nosaltres no ens hi volem ficar. Sí que hi ha sinergies i col·laboracions, i
fem algunes tasques importants que no transcendeixen a l'opinió pública. Fins
fa un any la nostra voluntat era tenir un cert ressò mediàtic. I ara veiem que
sense això també es poden fer coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada