Des del fons del seu ADN

            
 

COMUNICADO DE LA CANDIDATURA DE SONIA GUMPERT

ANTE LA POSIBLE VICTORIA DE LA CANDIDATURA DE SONIA GUMPERT Y VIENDO QUE SU PROGRAMA ES INCUESTIONABLE, FRUTO DEL TRABAJO DE MUCHOS AÑOS PARA MODERNIZAR EL COLEGIO DE MADRID, CIERTOS CÍRCULOS DEL PODER Y CANDIDATURAS PRÓXIMAS AL MISMO HAN HECHO CORRER INTERESADAMENTE UN RUMOR QUE ES ABSOLUTAMENTE FALSO. DICHO RUMOR CONSISTE EN VINCULAR LA MENTADA CANDIDATURA CON CATALUÑA APROVECHÁNDOSE DEL ACTUAL MOMENTO QUE SE VIVE EN ESTA COMUNIDAD. EL OBJETIVO NO ES OTRO QUE PRETENDER SACAR CRÉDITO DE TAL DESAFORTUNADA SITUACIÓN.

ELLO NOS OBLIGA, POR PRIMERA VEZ, A NO HABLAR DEL PROGRAMA Y ACLARAR QUE NO TENIENDO NADA CONTRA LOS CATALANES, NINGUNO DE LOS 14 DIPUTADOS SON CATALANES, Y TODAS LAS INSTITUCIONES QUE APOYAN ESTA CANDIDATURA SON MADRILEÑAS.

Aquest que teniu aquí és un nou exemple del segregacionisme per motius identitaris del qual som objecte el poble català per part de l’Estat dels espanyols i de les seves institucions socials. Sembla que algú li fa el llit a la «mentada» candidata Gumpert, i ella s’hi torna. I hi cau de quatre potes desmentint els rumors que la vinculen amb un «obscur» ascendent català. Per donar més força a la seva resposta, assegurant la puresa de la seva casta, es vanagloria del fet que entre el seu equip de col·laboradors no hi hagi un sol català, com si això fos símptoma d’alguna cosa positiva que legitimés encara més la seva candidatura davant les altres. Però, i si realment l’execrable rumor hagués estat cert? I si realment, la Sra. Gumpert hagués estat d’origen català? Què hauria passat? Hauria hagut de demanar disculpes per ser-ho, o només per amagar-se’n? El pitjor de tot plegat és que estem seguin el joc a aquells que han deixat anar un rumor tan malxinat.

El que tinc clar, és que si per aquells atzarosos esdeveniments de la vida, la Sra. Gumpert fos destinada a la seu barcelonesa de la seva firma d’advocats, no tindria per que disculpar-se ni per ser madrilenya ni per ser qualsevol cap altre cosa.

En tot aquest afer, s’evidencia quelcom que ja sabíem. L’Estat espanyol no és el nostre Estat. Ho testimonia la nostra exigua presència en els centres de decisió política de l’Estat, i de fet, en tota la seva estructura institucional. Si algú ha de desmentir una possible ascendència catalana (o de qualsevol altre identitat) per poder accedir a una càrrec públic i esdevenir membre de l’oligarquia dominant, és que alguna cosa hi ha de podrit en la societat espanyola: el segregacionisme, l’apartheid i la persecució per motius identitaris contra els catalans, fruit d’una animadversió sociològica i irracional, pròpia de pobles que se saben aliens i estranys. Estem davant del mateix segregacionisme que obligava a «hidalgos» i a «infanzones» a demostrar una ascendència castellano vieja per poder accedir a «prevendas» i «favores».  Una evidència més del fet que la Corona espanyola va suprimir el règim d’estrangeria a Catalunya i, molt especialment, la seva aplicació sobre els vassalls de la Corona de Castella, sense la més mínima nota de reciprocitat; és a dir, sense suprimir el règim d’estrangeria que a Castella pesava sobre els súbdits catalans, indigne llinatge com per presidir res a Castella la Nova; un país de conversos i assimilats corcats per l’Odium theologicum propi de qui, en el fons, se sap un simple convers a la recerca d’una puresa de casta inexistent.

Si nosaltres haguéssim deixat de votar un determinat candidat a unes eleccions públiques, pel simple fet de ser andalús, lleonès o extremeny, aquells mateixos que varen col·laborar amb els feixismes europeus, ens haguessin qualificat de «nazis». Aquí, la Sra. Gumpert, no té cap altra culpa que la de participar d’una animadversió contra els catalans; una actitud que impregna tota la societat espanyola des de les més altes instàncies de l’Estat i que criminalitza la nostra identitat; d’una identitat aliena, forana, molesta que sembla evidenciar-se absolutament incompatible amb l’espanyola. No ens ho poden dir més obertament. Nosaltres, tampoc: adéu Espanya!