pas a pas i bona lletra
Les últimes declaracions d’Almunia sobre
la permanència de Catalunya a la Unió Europea, són la mostra inequívoca de com
la Generalitat de Catalunya controla els tempos del procés i incita,
sibil·linament, les reaccions d’Espanya en contra dels seus propis interessos.
A principi de setembre, el President Mas va enviar un memoràndum a les
cancelleries europees exposant la voluntat sobiranista del poble català. Això
va provocar la reacció immediata dels representants d’alguns Estats (Letònia i
Lituània) amb importants vincles diplomàtics amb Catalunya, en el sentit
d’admetre la possibilitat del nostre reconeixement. Aquest, ha estat el
detonant per a que el govern espanyol entrés decididament a fer campanya en un
procés democràtic que, al mateix temps, ens nega. Des d’aleshores l’activitat
diplomàtica ha estat vertiginosa i, encara que en segona derivada, el
memoràndum de Mas ha obligat a reaccionar a les institucions europees a través
d’Almunia. O millor dit, a Espanya, aprofitant la posició d’Almunia en les
institucions europees.
Al govern espanyol no li interessava en
cap cas iniciar aquest debat ara. Era una munició que esperava poder fer servir
en el un moment més oportú; per exemple, just abans d’una consulta popular
sobre la independència. Mas ha forçat un debat que d’aquí a uns mesos
considerarem superat. De la mateixa manera que avui dia el debat sobre les
infraestructures o el dèficit fiscal ja estan superats. L’opinió pública també
necessita el seu temps; i per tant, el debat sobre la permanència de Catalunya
a la Unió Europea, o bé perdrà força a mida que avanci el procés, o bé
s’encarrilarà cap a fórmules euroescèptiques, encara minoritàries.
Quasi paral·lelament, poc abans de l’onze
de setembre, Mas va fer públics uns comentaris que varen provocar el desconcert
general i el pànic entre els sectors sobiranistes, anunciant la data límit de
les plebiscitàries pel 2016. Amb aquell aparent gerro d’aigua freda, el
President ha obtingut el control del procés davant d’una societat civil cada
vegada més impacient i accelerada; però sobre tot, ha mostrat que té una alternativa
real a les previsibles negatives de Rajoy. I qui té alternatives, té la força
de negociació. No ho dubtem pas.
Tot plegat, ens ha de portar a pensar que
el govern va de cara a barraca. Probablement les coses es podrien fer molt més
de pressa, però difícilment es podrien fer millor. Si més no, fins ara. Però,
tot i així, no ens podem confiar excessivament; al cap i a la fi, la
Generalitat no controla totes les variables del procés.
En qualsevol cas, ara ens acostem a una
data decisiva: les eleccions europees de maig de 2014. Hem de tenir molt clar
que no seran unes simples eleccions per determinar la composició del Parlament
Europeu. Seran una excel·lent oportunitat per garantir el nostre futur a
Europa. No podem deixar passar aquesta oportunitat, ja no per demostrar el
nostre compromís amb Europa, si no per legitimar la nostra permanència a la
Unió, si és que aquesta és la voluntat de la nostra societat. El procés
sobiranista necessita desbordar les urnes com mai s’hagi fet en unes eleccions
democràtiques; i tot això amb independència del sentit del vot. Una
participació massiva és el millor antídot al possible escepticisme d’alguns
europeus sobre la nostra permanència a la Unió. Tanmateix, anem pas a pas. Visquem
cada moment amb consciència i com una fita històrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada