Cap al cul-de-sac
Article publicat a l'espai d'opinió de Vilaweb (12-02-2014)
La força que obtindria Catalunya amb una candidatura unitària a les
eleccions europees és indiscutible. La imatge de tot un poble reclamant
llibertat a una Europa que sordeja i a una Espanya amb freqüents tics
totalitaris havia de ser un revulsiu de primera magnitud per al procés
sobiranista. Però en la lògica del poder l'estratègia dels partits
sembla prevaler sobre les legítimes aspiracions del poble. Massa sovint
els polítics ignoren que ens representen, que són allà dalt per
delegació nostra i no per designi diví.
El desacord per una candidatura unitària posa en evidència que
les estratègies de partit poden arribar a ser demolidores per al procés.
Però una cosa és la lluita pel poder i una altra de molt diferent el
trencament de l'actual status quo autonòmic i la consecució d'un estat
independent. La magnitud d'això que tenim entre mans és tan descomunal
que bé es mereixia una treva dels partits en la lluita pel poder.
A amplis sectors de CiU ja els aniria bé que les pròximes
eleccions evidenciessin el 'sorpasso' d'ERC que anuncien les enquestes.
El dia que això passi, els mitjans espanyols s'abraonaran contra la
legitimitat d'un govern a cada elecció més afeblit; i amb ells, tota la
comunitat internacional. És just allò que necessiten alguns per a
abandonar el poder amb la satisfacció d'haver arribat més lluny que
ningú i deixar pas als republicans. I que s'ho facin. Però el canvi d'un
govern en minoria per un altre també en minoria no pot portar res més
que inestabilitat, incertesa i una permanent frustració. Deixarà el
procés sobiranista en segon lloc, a mig fer, i l'eternitzarà fins a
l'esgotament de les nostres forces socials. I tot això en un moment en
què l'estat espanyol és a punt de donar el toc final al 'problema
català'. Just quan ens caldrà demostrar la màxima fermesa i unitat.
Massa sovint s'ha jugat amb les il·lusions de la gent. Al final,
només confiarem en nosaltres mateixos, en la determinació de la nostra
voluntat. Perquè només els catalans podem arribar a ser tan gelosos de
la nostra sobirania com Espanya ho és de la seva. I això és l'única cosa
que ens pot fer superar els nombrosos entrebancs que ens depara el camí
de la llibertat.
Malgrat la complexa heterogeneïtat, la societat catalana mai no
havia estat tan unida ni engrescada com ara. Precisament per això
reclamàvem una candidatura unitària. Ara ja tant se val. Encara podem
tornar a recuperar el liderat del procés, simplement perquè la
independència comença per un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada